El sofregit, la base de moltes receptes (I)

En Recetín farem cas a aquest costum dels propòsits per a l'Any Nou. Tot i que el mes de gener ja està bé d'estrenar, anem a ajudar a aquells de vosaltres que us hagueu proposat per a aquest any aprendre a cuinar i fer-ho d'una manera sana. Us anem a explicar els posts pas a pas perquè tant els nens com els grandets aprenguin a preparar parts bàsiques de moltes receptes de cuina, Com ara el sofregit, o plats bàsics i de diari perquè dia a dia el menjar sigui més variada, saludable i rica.

Doncs bé, vam començar amb el sofregit. Hi ha nens i no tan nens que poden pensar que el pollastre o l'arròs són màgics i en l'olla es dediquen a deixar anar sabors, líquids i colors i preparen el guisat per si sols, sense necessitat d'afegir-cap ingredient més. Bé, si de cas sal. Doncs evidentment, estan molt equivocats.

El sofregit és un preparat de verdures ofegades que serveix com a pas previ i base per a nombroses receptes que mengem habitualment. Des de les salses, fins a la paella, passant pels guisats de carn o peix, les olles de llegums i les sopes. El sofregit aportarà gust de el conjunt de l'plat, també color, i alhora serveix com un llit de salsa perquè els altres ingredients puguin cuinar-se.

Sempre tenint en compte els ingredients principals de l'plat, anem a aprendre a elaborar un sofregit. Generalment un sofregit base es compon d'oli, ceba, all picat, sal, i algunes verdures com el tomàquet o el pebrot. Una altra verdures com el porro o la pastanaga s'afegeixen a el sofregit si volem potenciar el gust dolç de l'plat, a part de per que ens puguin agradar. El tomàquet aporta acidesa a l'sofregit, i es contraresta amb el sabor dolç de la ceba. El pebrot, dóna als sofregits cert amargor, sobretot si és verd. El pebrot vermell, aporta molt de color.

El primer pas per fer el sofregit és equilibrar bé les quantitats de cada ingredient, segons el toc de sabor i color que li vulguem donar a la recepta. Generalment, les verdures més abundants són la ceba i el tomàquet, que són els que deixen anar més aigua. Amb el tomàquet cal anar amb compte. Si el tomàquet va ser el rei de l'plat, no hem de preocupar-nos, per exemple en un pollastre a l'chilindrón. Però si ens passem de tomàquet en una paella, un excés de tomàquet pot emmascarar a la resta de sabors. La precaució amb la ceba es deu a la quantitat d'aigua que aporta a l'guisat i al seu dolçor.

Per no fer-nos molt pesats amb el sofregit, en un proper post us expliquem la recepta en si. Mentrestant, us deixem que asimiléis aquests consells.

Imatge: About, Lacassola

El contingut d'l'article s'adhereix als nostres principis de ètica editorial. Per notificar un error punxa aquí.

Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.